BIOGRAFIA

Leo Alejo va començar fent olis, ceres, dacs..., però la dificultat de secatge de l'oli el va portar a treballar amb l'acrílic.

Utilitza una tècnica mixta en que ell mateix es fa els colors. Adquireix pigments, làtex i vernissos i en fa una barreja al moment. A partir d'aquí, i sense una idea fixada, comença a treballar en una tela on, de mica en mica apareixerà una figura femenina més o menys explícita, un retrat de Girona, etc... Per a Leo Alejo la dóna és el símbol de la bellesa, la troba físicament harmoniosa i la veu estèticament atractiva. Amb els anys aquesta figura s'ha anat convertint en una mena d'híbrid entre masculí i femení, en que unes vegades destaca més un aspecte que l'altra, en una decisió inconscient segons l'estat anímic de l'autor. Depenent del resultat que aconsegueix, decideix enganxar paper o cartró i anar afegint capes de pintura per tapar allò que no el satisfà. Alejo no dubta en pintar a sobre i refer el quadre fins que li agrada. Per a ell en primer lloc és imprescindible sentir-se satisfet amb el que ha pintat però, una vegada aconseguit aquest vist-i-plau, necessita també l'acceptació de l'espectador. Tota aquesta experimentació, l'autor l'ha anat interioritzant fins al punt que donar una empremta, un segell a la seva obra que la fa fàcilment identificable.

Tot i que Leo Alejo ha trobat en la pintura una excel.lent manera d'expressar-se...

Hi ha altres disciplines artístiques que també l'han interessat, com és el cas de l'escultura. Potser no s'hi ha abocat de la mateixa manera perquè no permet l'autonomia que dona la pintura. L'escultura en molts casos demana la participació externa, d'altres persones, i pot motivar unes dificultats d'espai, de materials i de costos que la pintura no té. En un altre ordre de coses també cal esmentar el seu interès pel món arquitectònic que el va portar a dissenyar diverses balconades de ferro a uns pisos de Girona, entre altres obres.